Peixeres projecte d'investigació poètic entorn com pot l'espai comunicar-se partint de l'idea de límit.

Aquesta versió de publicació d’aquesta carpeta són moltes imatges i textos impresos en paper vegetal que se sobreposen els uns als altres, difuminant així la frontera entre els papers, les autories i els espais. Aquesta superposició genera un palimpsest visual on les capes es barregen i esdevenen gairebé indistingibles, en un gest que recorda la naturalesa de la imatge pobre: una imatge degradada i múltiple, que ha perdut la seva aura original però ha guanyat capacitat de circulació i reapropiació. Igual que les imatges digitals a internet, els materials del projecte habiten un espai de trànsit, on el límit entre una obra i una altra es desdibuixa i l’autoria es dissol en un gest col·lectiu i fragmentat.

La repetició —tant formal com conceptual— esdevé un mecanisme d’erosió del significat fix, però també una estratègia per generar nous sentits a partir de l’acumulació. Així, el projecte es converteix en un espai-ecosistema on l’expressivitat del límit no només es manifesta com a frontera, sinó com a lloc de contacte, de contaminació i de transformació. L’espai es comunica no només pel que conté, sinó pel que deixa traspassar.

ZAMBRANO. María. Claros de bosque. ed. 1. Madrid: Alianza editorial. 2019 (1977). 2. La palabra del bosque.// O’KANE, Eamon. Regeneració (Regeneration). 2006. // SONTAG, Susan. Renacida, Diarios tempranos, 1947 - 1964. ed.5 . Barcelona: Debolsillo. 2021 (2012). p.7. // GEORG, Friedrich. Alexander von Humboldt. 1806. // VON HUMBOLDT, Alexander. (Geological Strata). 1769 - 1895.// VON HUMBOLDT, Alexander. (Geological Strata). 1769 - 1895. // VON HUMBOLDT, Alexander. (Geological Strata). 1769 - 1895. // SOLÀ. Irene. Canto jo i la muntanya balla. ed.12. Barcelaona: Anagrama. 2019 (2021) Estimbar criatures. p.110 // ROSLIN, Alexander. Retrat de Carl von Linnaeus. 1775.// LINNAEUS, Carl. Classificació floral (Floral
classification). 1736. // LINNAEUS, Carl. Amapola (Poppy). 1736. // WILIAM, Walter. Darwing portait. 1848-1933.// DARWING, Charles. Draft of species theory abstract sent to Asa
Gray. 1857.// DARWING, Charles. Mamífers Part 2 No.2 de la zoologia del viatge (Mammalia Part 2 No.2 of the zoology of the voyage). 1838. // LECLERC, Georges-Louis. Història natural, general i
particular, (Histoire naturelle, générale et particuliére,). 1763// LECLERC, Georges-Louis. El seu microscopi. 1939// DESCONEGUT. Retrat de Jean Baptiste Lamarck. 1744 - 1829// LAMARCK, Jean Baptiste. Mausve. 1776 - 1778.// LAMARCK, Jean Baptiste. Coqueret. 1776 - 1778.// SOLÀ. Irene. Canto jo i la muntanya balla. ed.12. Barcelaona: Anagrama. 2019 (2021) L’aürt. p93 - 109. // LE NOTRE, Ande Els jardins de versalles. 1661. // PATEL, Pierre. Vista del castell de Versalles i els jardins des
de l’avinguda de París . 1668.// OGILBY, Jhon. Mapa de London. 1677.// DELISLE, Guillaume. Pla de la Ville et Fauxbourgs de París. 1720. // ARDEMANS, Teodoro. Plànol dels jardins de la granja de Sant Ildefons. 1725.// HAUSSMANN, Georges-Eugène. La transformació de París sota Haussmann: Plànol
per ensenyar la porció duta a terme des del 1854 fins al 1889.// JOSEPH I, Franz. Pla Ringstrasse de Viena. 1857. // MARÍN-DÒMINE, Marta. Quan fugir era el més bell que teníem.ed.7.Barcelona:Club editor. 019. 1. Errar. p 7 - 14.

PEIXERES

2023-24

CA

ENG

Peixeres is a poetic research project that explores how space can communicate, starting from the idea of the limit.

This publication version of the folder consists of multiple images and texts printed on tracing paper, layered on top of one another, thereby blurring the boundaries between sheets, authorships, and spaces. This superimposition generates a visual palimpsest in which layers merge and become almost indistinguishable, echoing the nature of the poor image: a degraded and multiple image that has lost its original aura but gained the capacity for circulation and reappropriation. Like digital images on the internet, the materials of the project inhabit a space of transit, where the boundary between one work and another becomes blurred and authorship dissolves into a collective and fragmented gesture.

Repetition—both formal and conceptual—acts as a mechanism for the erosion of fixed meaning, while also functioning as a strategy to generate new meanings through accumulation. In this way, the project becomes a spatial ecosystem in which the expressiveness of the limit manifests not only as a boundary, but as a site of contact, contamination, and transformation. Space communicates not only through what it contains, but through what it allows to pass through.